La següent entrada és una informació extra sobre la Cimera de la Terra, que veurem més breument demà dia 18 de novembre. Aquesta informació és concisa i breu, per tant ens servirà una mica per ampliar els coneixements.
ACTIVITAT A REALITZAR: elaborar un mapa conceptual a partir de la informació aquí proposada. Ho poder realitzar a mà o bé amb el cmaptools (el podeu descarregar a un link que hi ha al bloc a la dreta).
Conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament
Dades bàsiques
Conferència Conferència de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament (UNCED). Rio de Janeiro, del 3 al 14 de juny de 1992
Nom informal: La Cimera de la Terra
Govern amfitrió: Brasil
Governs participants: 172 governs
Secretari General de la Conferència: Maurice F. Strong, Canadà
Organitzadors: Secretariat d'UNCED
Temes principals: Medi ambient i desenvolupament sostenible
Presència de les ONG: Uns 2.400 representants d'organitzacions no governamentals (ONG); 17.000 persones assistien al Fòrum paral·lel d'ONG
Documents que es varen obtenir: Agenda 21, La Declaració Rio en medi ambient i Desenvolupament, La Declaració de Principis sobre Boscos, El Conveni sobre Canvi Climàtic, El Conveni sobre Biodiversitat.
Mecanismes de seguiment: Comissió per al Desenvolupament Sostenible; Comitè Interagència per al Desenvolupament Sostenible; Junta Consultiva d'Alt Nivell per al Desenvolupament Sostenible.
Conferència prèvia: Conferència de les Nacions Unions sobre Medi Ambient Humà, Estocolm (1972)
Objectius
Vint anys després de la Primera Conferència sobre Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm, les Nacions Unides varen procurar ajudar els governs a repensar el desenvolupament econòmic i trobar la manera d'aturar la destrucció dels recursos naturals irreparables i la contaminació del planeta. Centenars de milers de persones de tots els països van seguir el procés de la Cimera a Rio i van persuadir els seus líders per anar-hi i participar en la presa de decisions envers els problemes que amenaçaven el nostre futur comú i sostenible.
L'objectiu principal d'aquesta Conferència va ser el d'introduir un programa extens i un pla nou per a l'acció internacional en temes de medi ambient i de desenvolupament, que ajudessin a guiar la cooperació internacional i el desenvolupament de programes en el segle XXI.
La Cimera de la Terra va marcar una fita perquè va centrar l'atenció mundial en la idea que els problemes mediambientals del planeta estaven íntimament relacionats amb les condicions econòmiques i els problemes de justícia social. Va demostrar que les necessitats socials, mediambientals i econòmiques s'han d'equilibrar unes amb les altres per obtenir resultats sostenibles a llarg termini. La Conferència també va indicar que les accions o decisions locals més insignificants, bones o dolentes, tenen repercussions potencials a escala mundial.
Aquesta conferència global va reunir polítics, diplomàtics, científics, periodistes i representants d'organitzacions no governamentals (ONG) de 179 països, en un esforç conjunt per conciliar l'impacte de les activitats socioeconòmiques humanes amb el medi ambient i viceversa. La Cimera de la Terra va tenir una duració de dues setmanes i va constituir el clímax d'un procés, començat el desembre de 1989, de planejar, educar i negociar entre tots els estats membres de les Nacions Unides, que va conduir a l'adopció de l'Agenda 21, un programa d'accions que exigia noves formes d'invertir en el futur per aconseguir el desenvolupament sostenible a escala mundial.
Els acords
Els acords adoptats a la Cimera de la Terra van ser els següents:
· Agenda 21: Un pla d'acció aplicable als anys 90 i fins ben entrat el segle XXI, que elabora estratègies i un programa de mesures integrades per aturar i invertir els efectes de la degradació ambiental i per promoure un desenvolupament compatible amb el medi ambient i sostenible en tots els països.
· La Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament: Document que integra 27 principis interrelacionats entre si, en el qual s'estableixen per primera vegada les bases per arribar al desenvolupament sostenible fixant, així mateix, el marc per a tots els drets i obligacions individuals i col·lectives en el camp del medi ambient i el desenvolupament.
· La Declaració de Principis Forestals: Un conjunt de 15 principis, no vinculants, que regeixen la política nacional i internacional per a la protecció, l'administració i l'ús més sostenibles dels recursos forestals mundials. Aquests principis són importants perquè representen el primer i principal consens internacional sobre un millor ús i la conservació de tota mena de boscos.
Així mateix, també es van obtenir resultats vinculants de la Cimera de Rio de Janeiro, és a dir, dos convenis de cobertura i perspectives fins ara desconegudes i per als quals es preveia una ferma voluntat de desenvolupar-los a través de protocols:
· El Conveni marc de les Nacions Unides contra el canvi climàtic: Acord legalment vinculant, signat per 154 governs en la Cimera de Rio, que reconeix per primera vegada en termes polítics i jurídics l'existència del problema del canvi climàtic i la contribució que hi fan les activitats humanes. Estableix com a objectiu últim assolir l'estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera a un nivell que impedeixi transferències antropogèniques perilloses al sistema climàtic.
· El Conveni de la biodiversitat: Acord legalment vinculant, que representa un pas important cap a la conservació de la diversitat biològica de l'ús sostenible dels seus components i del repartiment just i equitatiu dels beneficis derivats de l'ús de recursos genètics.
Informació extreta de: http://www.xtec.cat/~jherna24/cimera%20de%20Rio.htm
A més a més, aquí teniu informació extra també sobre el Protocol de Kyoto. De cara a l'examen serà important saber explicar què és, en què consisteix, els objectius. Per la qual cosa, encara que és una activitat no obligatòria, recoman fer-vos o bé un resum o esquema.
Protocolo de Kioto
El Protocolo de Kioto sobre el cambio climático: el Kioto es un acuerdo internacional que tuvo por objetivo reducir las emisiones de seis gases que causan el calentamiento global: dióxido de carbono (CO2), gas metano (CH4) y óxido nitroso (N2O), además de tres gases industriales fluorados: Hidrofluorocarbonos (HFC), Perfluorocarbonos (PFC) y Hexafluoruro de azufre (SF6), en un porcentaje aproximado de al menos un 5%, dentro del periodo que va desde el año 2008 al 2012, en comparación a las emisiones al año 1990. Por ejemplo, si la contaminación de estos gases en el año 1990 alcanzaba el 100%, al término del año 2012 deberá ser al menos del 95%. Es preciso señalar que esto no significa que cada país deba reducir sus emisiones de gases regulados en un 5% como mínimo, sino que este es un porcentaje a nivel global y, por el contrario, cada país obligado por Kioto tiene sus propios porcentajes de emisión que debe disminuir.
El 11 de diciembre de 1997 los países industrializados se comprometieron, en la ciudad de Kioto, a ejecutar un conjunto de medidas para reducir los gases de efecto invernadero. Los gobiernos signatarios de dichos países pactaron reducir en al menos un 5% en promedio las emisiones contaminantes entre 2008 y 2012, tomando como referencia los niveles de 1990. El acuerdo entró en vigor el 16 de febrero de 2005, después de la ratificación por parte de Rusia el 18 de noviembre de 2004.
El objetivo principal es disminuir el cambio climático antropogénico cuya base es el efecto invernadero. Según las cifras de la ONU, se prevé que la temperatura media de la superficie del planeta aumente entre 1,4 y 5,8 °C de aquí a 2100, a pesar que los inviernos son más fríos y violentos. Esto se conoce como Calentamiento global.
La Unión Europea, como agente especialmente activo en la concreción del Protocolo, se comprometió a reducir sus emisiones totales medias durante el periodo 2008-2012 en un 8% respecto de las de 1990. No obstante, a cada país se le otorgó un margen distinto en función de diversas variables económicas y medioambientales según el principio de «reparto de la carga», de manera que dicho reparto se acordó de la siguiente manera: Alemania (-21%), Austria (-13%), Bélgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Italia (-6,5%), España (+15%), Grecia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal protocolo de (+27%) y Suecia (+4%). (-28%), Países Bajos (-6%), Reino Unido (-Luxemburgo 12,5%), Finlandia (-2,6%), Francia (-1,9%).
El 11 de diciembre de 1997 los países industrializados se comprometieron, en la ciudad de Kioto, a ejecutar un conjunto de medidas para reducir los gases de efecto invernadero. Los gobiernos signatarios de dichos países pactaron reducir en al menos un 5% en promedio las emisiones contaminantes entre 2008 y 2012, tomando como referencia los niveles de 1990. El acuerdo entró en vigor el 16 de febrero de 2005, después de la ratificación por parte de Rusia el 18 de noviembre de 2004.
El objetivo principal es disminuir el cambio climático antropogénico cuya base es el efecto invernadero. Según las cifras de la ONU, se prevé que la temperatura media de la superficie del planeta aumente entre 1,4 y 5,8 °C de aquí a 2100, a pesar que los inviernos son más fríos y violentos. Esto se conoce como Calentamiento global.
La Unión Europea, como agente especialmente activo en la concreción del Protocolo, se comprometió a reducir sus emisiones totales medias durante el periodo 2008-2012 en un 8% respecto de las de 1990. No obstante, a cada país se le otorgó un margen distinto en función de diversas variables económicas y medioambientales según el principio de «reparto de la carga», de manera que dicho reparto se acordó de la siguiente manera: Alemania (-21%), Austria (-13%), Bélgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Italia (-6,5%), España (+15%), Grecia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal protocolo de (+27%) y Suecia (+4%). (-28%), Países Bajos (-6%), Reino Unido (-Luxemburgo 12,5%), Finlandia (-2,6%), Francia (-1,9%).
Informació extreta: http://naturaleseso1.blogspot.com/2010/03/prtocolo-de-kioto.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada