Aquí teniu el contingut referent a la pàgina 20 del llibre de text, sobre el clima i les aigües de les Illes Balears:
7.1 CLIMA
• Illes Balears: tenen un clima mediterrani típic:
• Illes Balears: clima mediterrani
o Temperatures suaus: influència marítima
o Estius secs
o Precipitacions irregulars: tardor i primavera
• Illes Balears: particularitats climàtiques:
o Màxim de pluges a la tardor.
o Mancança total de pluges a l’estiu.
o Temperatures mitjanes anuals són temperades (15ºC a 19ºC), amb un hivern suau (9ºC a 13ºC) i un estiu calorós (uns 25ºC). Les temperatures de l’arxipèlag:
Disminueixen de sud a nord. Les mitjanes són més altes a Formentera (19,5ºC) que a Palma (15,8ºC) i que a Maó (16,6ºC).
Disminueixen amb l’altitud. A la muntanya les temperatures baixen aproximadament 1ºC per cada 150m de pujada: 14,7 ºC a Lluc.
Varien de la costa a l’interior, especialment a Mallorca, a causa de la influència de la mar, que suavitza les temperatures.
o Precipitacions són escasses (entre 300 i 700 mm annuals), concentrades en forma torrencial a la tardor i a la primavera, mentre a l’estiu hi ha aridesa. Segons les pluges anuals, que augmenten de sud a nord.
o Humitat és elevada per influència marina sobre el territori.
o Vents més habituals són les brises costaneres, però d’altres bufen temporalment:
La tramuntana, freda, seca i forta, del nord
El xaloc, càlid, del sud-est
El llebeig, temperat i humit del sud-oest
• VARIETATS CLIMÀTIQUES:
o Clima humit de la Serra de Tramuntana:
Pluges més abundants, sobretot entre el setembre i novembre.
Pluges oscil•len entre els 1400 mm a les zones més altes i els 800 mm a les inferiors.
Les temperatures baixen quan augmenta la latitud.
o Clima subhumit del centre de Mallorca i Menorca:
Pluges són d’entre 800 i 400 mm anuals.
Les temperatures són suavitzades per la mar, però hi ha una sequera estival acusada.
La tramuntana, un vent fred i sec provinent del continent europeu, afecta sobretot l’illa de Menorca.
o Clima semiàrid del sud de Mallorca:
Les precipitacions anuals són menys de 400, i es concentren a la tardor.
Les temperatures mitjanes són molt elevades.
o Clima semiàrid de les Pitiüses
A Eivissa i Formentera l’aridesa és extrema: s’hi registren les menors precipitacions i les temperatures més altes de l’arxipèlag.
A formentera el clima pren un caràcter predesèrtic.
7.2 AIGÜES
• Illes Balears l’aigua és un recurs limitat, a causa de:
o L’escassetat de precipitacion.
o La permeabilitat del sòl, que provoca la infiltració de l’aigua de pluja.
o Les altes temperatures, que n’acceleren l’evaporació.
• Recursos hídrics de les nostres Illes:
o Superficials torrents, albuferes i embassaments.
o Subterranis aqüífers i fonts
• AIGÜES SUPERFICIALS: A les Illes no existeixen rius a causa del seu clima i de l’escassa altitud del relleu, però hi ha torrents, albuferes i embassaments.
o Torrents:
A les Illes Balears les aigües superficials només circulen per llits d’aigua de règim irregular, anomenats torrents.
Els torrents s’alimenten de l’aigua de la pluja o d’aigües subterrànies.
El règim irregular significa absència de cabal a l’estiu i revengudes sobtades a la tardor.
Són cursos d’aigua temporals, normalment secs, i tan sols amb cabal quan i ha precipitacions importants.
Quan es produeixen forts aiguats poden dur molta d’aigua i provocar inundacions.
En funció del relleu de cada illa, els torrents es distribueixen en vessants:
• Mallorca:
o Hi ha una densa xarxa de torrents, els més llargs de tot l’arxipèlag.
o Es distribueixen en set vessants.
o Els principals torrents són: Muro, sa Riera, Torrent Gros, el de na Borges i el de Pareis.
• Menorca:
o Existeixen torrents curts, distribuïts en dos vessants.
o Destaquen el de cala En Porter i el d’Algendar.
• Eivissa:
o Hi ha torrents curts i molt poc cabalosos, distribuïts en dos vessants.
o El més important és el riu de Santa Eulària, que du aigua una bona part de l’any.
o Albuferes:
Són llacunes costaneres a la desembocadura d’un torrent connectades amb la mar.
La seva aigua és salabrosa i algunes es transformen en salines, per obtenir-ne sal marina.
Les mes importants són:
• Mallorca: albufera d’Alcúdia i el Salobrar de Campos.
• Menorca: es Grau.
• Eivissa i Formentera: ses Salines.
o Embassaments:
Són construccions artificials fetes per emmagatzemar l’aigua de pluja per tal d’aprofitar-la pel consum humà.
Consten d’una presa que evigta la fugida de l’aigua i permet acumular-la.
Mallorca: Gorg Blau i Cúber, situats a la zona més elevada de la Tramuntana, prop del Puig Major, on es registren les quantitats de pluja més importants de l’illa.
• AIGÜES SUBTERRÀNIES:
o Les aigües subterrànies són la principal font d’abastament d’aigua a les illes, on trobam nombroses cavitats subterrànies amb estanys formats per la infiltració de l’aigua de pluja: les coves del Drac, dels Hams, d’Artà, etc.
o A les nostres Illes n’hi ha una gran quantitat, en forma de grans bosses escampades pel subsòl: són els aqüífers.
Els aqüífers concentren importants cabals procedents d’aigües superficials de pluja o torrents, que es filtren a través de la roca calcària, que és molt porosa.
Aquestes aigües s’emmagatzemen al subsòl, però moltes vegades tornen a sortir a l’exterior mitjançant fonts, en alguns casos originant fenòmens singulars, com és el cas de ses Fonts Ufanes que brollen entre les pedres o sa Costera, on l’aigua surt de les roques cau en forma de cascada fins arribar a la mar.
o En altres casos l’aigua s’extreu del subsòl mitjançant pous, sínies o molins de vent.
Una altra cosa important, ahir a l'aula me vareu demanar com se mesuraven les precipitacions i vos vaig veure extranyats quan vaig dir en mil·límetres... Així vos deix aquesta informació referent en aquesta qüestió:
El pluviòmetre mesura directament la precipitació líquida o pluviometria. [...]
La precipitació es mesura en mil·límetres o en litres per metre quadrat. Les dues unitats són equivalents, ja que un litre en un recipient de 1 metre quadrat puja un mil·límetre. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Precipitaci%C3%B3_atmosf%C3%A8rica#Mesura_de_la_precipitaci.C3.B3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada